Índex tallers

Galícia - Carlos Quintá

* Chiquis chiquis de Lourido (9:30-11:00)

Chiquis Chiquis de Lourido. Repertorio das veciñas de Lourido. (Soutomaior)

A Galícia, a més del repertori instrumental (gaites solistes, murgues, orquestines, quartets, violí, viola de roda, etc.) la gran font que dona la mesura d’una riquesa tan àmplia en la música de tradició oral va ser creat i conservat per les dones que cantaven i tocaven percussions, principalment panderetes, per amenitzar els balls en les llargues i fosques jornades d’hivern. Aquestes trobades autèntiques en llocs lliures de qualsevol moral social, eren anomenats seráns, foliadas o polavilas, segons la comarca, i eren els nuclis festius i de socialització dels veïns als pobles.

Un dels entorns on aquest tipus de reunió es mantenen fins avui, evidentment amb les seves característiques actuals, és la geografia que comprèn el sud-est de la província de Pontevedra, als municipis de Soutomaior, Mondariz, Pazos de Porbén, Fornelos de Montes. S’ha escrit molt sobre el fenomen social dels Seráns, i el que suposaven per als pobles, i aquest no és lloc per descriure-ho en la seva dimensió, però per resumir eren balls en els que les dones tocaven perquè els i les joves arribats de pobles veïns poguessin ballar, socialitzar i divertir-se.

El més important era cantar alguna cançó i després, ja a la part de ball, cantar una jota i una muiñeira juntes, amb els avisos o tocs corresponents per canviar entre copla i tornada o d'un ritme a l’altre. Els seráns no eren aliens als ritmes que anaven arribant al llarg del segle XX, així que era habitual que es creessin peces per poder ballar els agarraos: masurques, rumbes, polques... aquestes danses, en definitiva, van passar a anomenar-se chiquis, chuiquis o chiquis chaques, segurament en referència al ball o a la manera de tocar la pandereta en temps binari. Aquests Chiquis Chaques de Lourido tenen la forma habitual de masurca.

Enllaç a l'enregistrament

O baile do Chiqui Chiqui

Tornar a l'índex de tallers d'acordió de dissabte

*** Valse de Sabaxáns e Capitán Marciales. (11:30-13:00)

Veciñas de Sabaxáns, Mondariz; Carlos Quintá.

Aquesta espècie de vals que es ballava i tocava en realitat com una jota, té la particularitat que no té gaire síncope com és habitual en les jotes, semblant quasi una borreia. L’acompanyem d’una composició per a diatònic, Capitán Marciales (Carlos Quintá), que també sembla una borreia.

Tornar a l'índex de tallers d'acordió de dissabte

** Ribeirana de Maruxa das Cortellas e Muiñeira do Areal (15:30-17:00)

Volem aclarir que el fet de combinar aquestes dues peces en una mateixa sessió no correspon amb cap raó de tradició, és a dir que aquests repertoris o estils no es tocaven en el mateix espai; correspon únicament al fet divulgatiu d'aprofitar l'oportunitat per mostrar dos estils o maneres diferents de com es tocava el ritme de muiñeira (6/8) segons la zona, el context, la instrumentació.

D'una banda tenim la Ribeirana, un ritme elemental durant la celebració d'un Serán, com les dones solien anomenar la muiñeira quan tocaven amb la pandereta empunyada en lloc de tocar amb la mà oberta; en els Seráns de Soutomaior, Pazos de Borbén, etc. La que mostrem aquí té la particularitat d'estar acompanyada pel pandero en lloc de la pandereta per l'artista Maruxa das Cortellas. La percussió aquí transmet l'energia del groove amb pocs ornaments, mantenint l’ambient per al ball; i la prosòdia de la lletra, com si fos narrada, quasi parlada, de manera amable en temps binari en contrapunt al 6/8 del pandero, amb ornaments molt rics, i en què es poden sentir perfectament les diferents variacions o improvisacions melòdiques que introdueix en els diferents estrofes.

Aquí podem escoltar la Maruxa tocant aquesta Ribeirana, minut 9:32.

En els següents enllaços trobareu exemples del ball, que és molt eclèctic i variable segons l’època, la comarca, no hi ha dogmes ni veritats absolutes, com en tota la música popular és permeable a estils, moments, incerteses i interpretacions:

Rebeirana de Meirol

Ribeirana de Mens (Bergantiños)

D'altra banda, tenim la Muiñeira do Areal, del repertori del quartet de gaites Os Areeiras de Catoira i popularitzada el 1979 pel grup folk Milladoiro al disc A Galiza de Maeloc. El món i el repertori de la gaita a Galícia viuen un autèntic auge després de les gravacions a principis del segle XX d'Os Gaiteiros de Soutelo (Soutelo de Montes, Pontevedra), liderats per Avelino Cachafeiro, virtuós i icona pop de la gaita a Galícia. Van crear el conjunt de quartet, format per dues gaites, un tamboril o redobrante i bombo. Porten els aspectes expressius i tècnics de l'instrument a nous llocs, encunyant l'estil o manera de tocar Rías Baixas, dues gaites temperades que toquen a l'uníson i/o fan diferents veus principalment basades en terceres, que juntament amb els roncos creen un so que roman fins avui en l'imaginari de la música instrumental. Aquell estil i aquella formació de quartet s'imita a molts llocs de la geografia: Os Areeiras de Catoira, Os Dezas de Moneixas, Os Amigos de Ferrol, Os Rosales, etc.

Muiñeira do areal por Milladoiro

Tornar a l'índex de tallers d'acordió de dissabte

** Pasodoble de Verdillo (17:30-19:00)

Pasodoble de Verdillo. Repertorio de Consuelo e Clara, Verdillo, Carballo.

Provinent del disc Raiceiras, recollides de Mercedes Peón, editorial Disco Trompo.

Una altra de les comarques en les que el repertori de les dones era riquíssim és la de Bergantiños, municipis de Carballo,Coristanco, Laxe, Malpica, Ponteceso i Cabana. En aquesta comarca els modes frigis temperats representaven un gran percentatge en els cossos modals sobre els que s’assentaven les diferents melodies per al ball: aquest n’és un exemple. D'aquesta zona geogràfica és molt habitual, i quasi exclusiu també, el ritme de Maneo, una mena de jota amb particularitats en la forma i el ball.

Tornar a l'índex de tallers d'acordió de dissabte

Galícia - Pedro Pascual

** Danza de Carril A farsa (9:30-11:00)

Danza de carril, A Farsa (Cancioneiro Casto Sampedro CS390)

Les danses d’espases a Galícia són tradicions ancestrals, probablement d’origen pagà però fortament arrelades en gremis i confraries (Danza das Espadas de Baiona des de 1595) i rituals religiosos des del segle XVII (Carril para Santiago, Marín para San Miguel), per demanar bones collites, protecció o agrair favors, destacant pel seu caràcter de danses blanques gremials i la seva recuperació moderna.

Es ballen amb indumentària blanca, acompanyades de gaites i tamborís, i representen una manifestació cultural i folklòrica única de tradició gallega.

Orígens i context:

Antiguitat: les primeres referències documentals a Galícia daten del segle XVII, malgrat que alguns suggereixen orígens pagans i celtes més antics, connectant-los amb tradicions similars a Europa.

Caràcter gremial i religiós: van néixer com a danses de confraries (mariners, ferrers) i es van integrar en festivitats religioses, com la de Sant Miquel a Marín o l’Apòstol Jaume (Santiago) a Carril, per agrair o demanar protecció.

“Danses Blanques”: s’anomenen així per la puresa del blanc dels vestits, sovint amb ornaments de colors, i són una de les més de 30 danses blanques conservades a Galícia.

Aquesta és en forma de muiñeira, dansa i gènere potser més representatiu de Galícia, ràpid i en compàs 6/8.

Enllaç a l'enregistrament

Exemple de ball - fixeu-vos que la melodia que s’utilitza en l’actualitat difereix de la que recull Casto Sampedro.

Tornar a l'índex de tallers d'acordió de dissabte

** Carballesas de Manzaneda (11:30-13:00)

Carballesas de Manzaneda. Cancioneiro da seitura de Manzaneda e Terras de Trives (X.L. Foxo)

La Carballesa en molts casos es considera una variant de la muiñeira, tot i que el ritme predominant és binari (sense subdivisió ternària), que es balla en cercle, especialment en zones muntanyoses com O Courel o O Incio.

Segons Casto Sampedro, quan una parella sobresortia sobre les altres per l’alt domini tècnic del ball, els altres de balladors abandonaven la dansa per convertir-se en espectadors. A més, es diu que de vegades era la dona, i no l’home, qui guiava el ball. Els punts més característics del ball s’anomenen “destaques” (puntades sincopades).

Enllaç a l'enregistrament

Exemple de ball 1

Exemple de ball 2

Tornar a l'índex de tallers d'acordió de dissabte

* Xota de Farelo (15:30-17:00)

Xota de Farelo. Corullón (O Bierzo)

Segons el seu simbolisme, la jota és un ball ludicosocial. És sempre un ball mixt, executat per homes i dones, de ritme ràpid i compàs ternari, pot ser ballat de forma vertical o en desplaçament.

Una prova evident que la jota va ser adquirida i acceptada com a ritme propi de Galícia és que l’estructura del ball és igual que el de la muiñeira, passeig o descans, punt i volta. El descans pot precedir el punt o la volta, totes dues maneres són molt freqüents. El punt és la part més evolucionada del ball, segons la zona en què es realitza, de forma vertical o desplaçant-se en cercle. La volta es pot realitzar de dues maneres diferents, en roda o en desplaçament diagonal girant sobre un eix central, més conegut generalment com tableiro, tauló o aspa.

Pel que fa a les parts musicals, a la part de copla s’integren les parts de passeig o descans i punt, que com hem dit anteriorment es poden realitzar en dues files lineals o en cercle.

A la part de tornada o retrouso, es pot integrar el descans i la volta, o només la volta, segons l'estructura del ball. En les jotes interpretades amb pandereta, la part del punt i la volta es diferencia, a més de la part de copla i retrouso, per una sèrie de cops a l'instrument (petos), que obliguen els balladors a canviar.

Hi ha diferents variants segons la zona, com el Maneo, el Pateado o el Vira.

Aquesta jota pertany al repertori del gaiter bercià José Farelo, natural d’Hornixa (Corullón).

El repertori que referenciem en els gaiters del Bierzo Alto està totalment lligat a cançons vocals i tenen una gran part de repertori modern posterior al primer terç del segle XX, la majoria temes de moda (pasdobles, valsos, etc.). Al ser gaiters que desenvolupaven l’ofici tenen un repertori ampli per a ball (jota i agarrao), i cançons que simplement acompanyaven la veu (gèneres com l’asturianada van ser molt populars), així com temes per a la processó o l’alborada.

La transcripció de la melodia que farem servir és la que recull Juanjo Fernández en els anys 80, no la de la gravació.

Enllaç a l'enregistrament

Exemple de ball

Tornar a l'índex de tallers d'acordió de dissabte

*** Faxina Antiga (17:30-19:00)

Faxina Antiga (Cancioneiro Casto Sampedro CS459)

Faxina da Garda Nacional de Pontevedra composta per Tomás Girona el 1837 -CS: 61/9/1-. de X. Groba, 'Casto Sampedro e a música do cantigueiro galego de tradición oral'.

Normalment una música composta per cridar la tropa a dinar, tot i que també té relació amb el significat que adquirien les tasques diàries a les cases gallegues.

Té un marcat ritme de ball que recorda el xotis, ball centreeuropeu que durant el segle XIX es va estendre per tot Europa, amb molt d’èxit per tota la península amb el nom de chotis, xote, chote o xotis.

Enllaç a l'enregistrament 1

Enllaç a l'enregistrament 2

Tornar a l'índex de tallers d'acordió de dissabte

Portugal - Vicente Camelo

*** Alma Algarvia (9:30-11:00)

Alma Algarvia (Corridinho – Tradicional portuguesa)

Tema de ball típic del sud de Portugal, concretament de l’Algarve. El corridinho es balla en parella i és un veritable repte per a balladors i músics.

Dificultat avançada, especialment per la velocitat del tema.

Tornar a l'índex de tallers d'acordió de dissabte

** Meninas Vamos ao Vira (11:30-13:00)

Vira do Minho – Tradicional portuguesa – versió Mosca Tosca

El Vira és un dels balls més tradicionals del nord i del centre de Portugal. Es balla en grup i es caracteritza per un ternari molt marcat, com un vals. Sovint és un ball cantat.

Tornar a l'índex de tallers d'acordió de dissabte

** Repasseado + Toma lá, dá cá (15:30-17:00)

Repasseado (Omiri – Vasco Ribeiro Casais)

Versió contemporània d’un ball de Miranda do Douro, una zona del nord de Portugal on es parla la segona llengua oficial del país, el mirandès, amb una cultura pròpia i molt rica. És un ball en quadrilla i, tot i ser una peça recent, s’ha popularitzat fins a convertir-se en un clàssic de l’escena de ball folk a Portugal.

Tornar a l'índex de tallers d'acordió de dissabte

* Casaquinha e Regadinho (17:30-19:00)

Casaquinha és una música i una dansa pròpies de l’Alentejo, més concretament del Baix Alentejo. Es tracta d’una cançó tradicional d’aquesta regió de Portugal, amb una musicalitat i una dansa molt marcades, en què els peus ressonen amb força sobre la terra. És una zona del país fortament vinculada a l’agricultura, amb una cultura molt pròpia i arrelada a la tradició. Tot i que el més conegut és el Cant Alentejano, reconegut com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, l’Alentejo també conserva una rica i singular tradició de danses populars.

Regadinho s’afegirà si queda temps

Dificultat senzilla, es toca en una filera.

Tornar a l'índex de tallers d'acordió de dissabte

Astúries - Xuan Nel Expósito

/* Muñeira de Tormaleo + Jota de Vabia ( 9:30-11:00)

La Jota de Vabia és l'exemple característic del ritme de jota a la zona lleonesa de la serralada cantàbrica. La versió que treballarem procedeix del disc “A Xeitu” de la Sociedad de Costumbres de San Miguel de Laciana.
És una melodia de cinc parts, molt reconeixible i de gran caràcter acordeonístic, que culmina amb una secció d'arpegis doblats. Encara que a l'enregistrament apareix interpretada amb acordió cromàtic, el seu origen es troba a l'acordió diatònic, instrument tradicional de la zona.

Enllaç a la cançó

Muñeira de Tormaleo: la muñeira és un dels ritmes més estesos a l'occident i centre d'Astúries. Es caracteritza pel compàs de 6/8 i caràcter viu.
La versió original va ser interpretada per l'acordionista de Tormaleo Francisco Queipo, conegut com el musiquín d'Aumente, que utilitzava acordió cromàtic i realitzava modulacions i canvis d'octava que enriqueixen la peça. Al taller treballarem una versió més senzilla, popularitzada pel gaiter José Manuel Tejedor els primers anys del seu grup Tejedor.

Enllaç a la cançó

Tornar a l'índex de tallers d'acordió de dissabte

* En Uvieo nun me caso (11:30-13:00)

Aquesta peça constitueix un dels cants més representatius del folklore asturià. La seva presència és habitual en reunions festives i celebracions tradicionals a tot Astúries. És una melodia en ritme ternari, escrita en compàs de 3/8 o 3/4.
En una primera aproximació, treballarem una versió senzilla en Sol major, acompanyada harmònicament pels graus de tònica (I: Sol) i dominant (V: Re). Posteriorment, abordarem una segona versió titulada “N’Uvieo nun me caso – Arranchamientu”, en què s'introdueix un tractament harmònic més elaborat i una digitació creuada, utilitzant les dues fileres de l'acordió sense modificar la tonalitat.
Aquesta melodia, àmpliament coneguda per la població asturiana, s'integra sovint en peces més complexes com valsos o jotes, cosa que en facilita l'aprenentatge i l'ús dins el repertori tradicional.

Enllaç a l'enregistrament

Tornar a l'índex de tallers d'acordió de dissabte

*** Sueltu de la güeria d'Urbiés + Son d'Arriba de Vil.lar de Rugueiro (15:30-17:00)

Los sones d’arriba, també anomenats baille lus viechus, garrucha o al cazurro, constitueixen un tipus de ball molt vistós, interpretat tradicionalment amb pandeiru cuadràu, veu, acordió o gaita.
La melodia seleccionada procedeix del poble de Vil.lar de Rugueiro (Cangas del Narcea) i va ser recollida en un enregistrament del grup folklòric Xuno de San Cloyo. Tot i que interpretada amb acordió cromàtic, conserva una ornamentació característica de l'acordió diatònic, a la qual s'han afegit alguns arranjaments harmònics per realçar determinades seccions.

Enllaç a l'enregistrament

Enllaç al vídeo

Sueltu de Tomás de La Güeria:

Tomás Zapico va ser un dels darrers mestres d'acordió de botons a Astúries. El seu repertori va ser enregistrat i publicat el 2009 pel Museu del Poble d’Astúries, constituint un testimoni fonamental del seu estil.
La seva interpretació destaca per l'ornamentació abundant i un estil molt personal. A la conca central asturiana, els acordionistes solien interpretar els ritmes de ball a lo suelto de manera encadenada:
1. El sueltu o jota (mudances a la zona central).
2. La llixera, ritme binari ràpid a 2/4.
3. La muñeira, en 6/8 i de caràcter viu.

Per raons de temps, al taller ens centrarem exclusivament en el ritme ternari inicial, corresponent al sueltu.

Enllaç a entrevista a Tomás Zapico, conegut com Tomás de la Güeria

Tornar a l'índex de tallers d'acordió de dissabte

*/** Los Valsiaos de Torrostigo + Os Cachitios (Dissabte 17:30-19:00)

Os Cachitíos forma part del repertori típic del nord-occident asturià i serà treballada al nivell mitjà del taller. La seva interpretació s'inspira en versions d'acordionistes destacats com Baldomero García “Cazoto” o Juan Alonso, pertanyent a la reconeguda saga musical de Los Alonso, origen de l'orquestra Esnola.

Es tracta d'una obra en ritme binari (2/4), estructurada en dues parts:
- Primera part: es balla en parella agafada, amb caràcter de pasdoble o polca.
- Segona part: la parella realitza un joc de picar de mans, element que dóna nom a la peça (cachitíos, cachetes al gallec dialectal de la zona).

Aquest tipus de ritmes es van incorporar al folklore a finals del segle XIX i començaments del XX, coincidint amb l'arribada de nous instruments com l'acordió, el violí, el clarinet o la flauta travessera, així com amb la introducció de balls agarrados, inicialment mal vistos per la moral eclesiàstica de l'època.

Enllaç a l'enregistrament

Les melodies de Los Valsiaos de Torrostigo procedeixen del repertori del gaiter i acordionista vaqueiro Nemesio Alonso, natural de Torrostigo (Torrestío), recentment mort als 94 anys. La seva figura és un referent musical de la zona.
Encara que Torrostigo pertany administrativament a Lleó, la seva cultura, llengua i tradició musical estan profundament vinculades al vessant asturià de la serralada. Aquest territori ha compartit històricament un cabal cultural comú, reforçat pels moviments estacionals dels vaqueiros de alzada, que utilitzaven aquest pas per accedir a les seves brañas (pastures) estiuenques.
Els valsiaos consisteixen en una successió de melodies ternàries interpretades de forma contínua, enllaçades per prolongar la durada del ball. Aquest tipus de valsos i balls agarrados es van incorporar tardanament al repertori asturià, a finals del segle XIX, juntament amb els nous instruments esmentats anteriorment.

Enllaç a l'enregistrament

Tornar a l'índex de tallers d'acordió de dissabte